dimarts, 20 de juliol de 2010

Reflexions...


Farà uns dies vaig arribar a un planeta totalment desconegut per mi, coneixia histories que s'explicaven des del meu planeta, parlaven sobre esquimals perduts en un desert, o quelcom similar. Des de que he arribat, no he parat de fer petites aventures a la descoberta de dit lloc, llocs totalment blancs o verds, però el cert és que mai m'he parat de sorprendre de lo inhòspits i salvatges que són cada un dels racons pèls que passejo.
Duc uns dies que intento frenar el desig de reflexió espiritual o per l'estil, ja que, aquí immers en la tranquil·litat que et proporciona la naturalesa, no faig més que qüestionar-me el camí correcte de la vida, en funció de les experiències viscudes i l'instint salvatge que emergeix de dins meu.
Un en aquest planeta crec que és més propens adonar-se conta de la fragilitat de la naturalesa, i de l'acció de l'home en ella. No se si és trist que faci aquest tipus d'afirmacions quan en el meu planeta hi ha també molta naturalesa, però crec que en la meva terra ja està destruït l'equilibri natural, tot i que ens pugui semblar que no. Per això duc uns dies plantejant-m'he fins a quin punt és correcte el turisme d'aventura i exclusiu que oferim aquí els clients, ja que, per molt que ho intentem evitar, no fem més que agredir la naturalesa. Suposo que un veient que es vol dedicar aquest àmbit, no pot fer res més que submergir aquest pensament, i tant sols tenir present la fragilitat de la natura.
Degut aquestes afirmacions, duc uns dies amb un desig boig de prendre un kayak, començar a palejar sense un destí, proporcionant-me aliment pels meus propis mitjans. No faig més que qüestionar-me amb quina finalitat busco aquest tipus d'experiències, i de moment la resposta que he trobat, és que estic buscant posar a prova els meus coneixements, estar amb contacte amb la naturalesa el màxim de lo possible, i suposo que veure fins on arriben els meus límits mentals i físics, sense tenir la necessitat de les comoditats que ens proporciona les infraestructures socials.

Avui pel matí, he fet de taxista amunt i avall per Qassiarsuk, duent cinc avís francesos que venien a visitar aquesta població. La meva funció ha estat fer una visita guiada els avís que no podien caminar gaire bé, explicant una mica l'historia dels Inuits i dels Víkings, també els he dut a fer una degustació de menjar tradicional, foca, balena, caribú, amasag, bacallà, i salmó. A mig matí han marxat agafar el creuer amb el que han vingut.
Tota la tarda ma l'he passat pescant amb un noi i una noia de Nuuk, que estan aquí de vacances. M'han estat ensenyant una mica de Groenlandès, i el cert és que és força complicat la seva pronunciació. Quan ja marxava m'han invitat pel pròxim dimecres a una festa, però el cert és que no se si podré anar.

Cap comentari:

Publica un comentari