dissabte, 26 de juny de 2010

Navegant per les costes Inuits

Travessa en kayak pels futurs guies:
Varem sortir de Qassiarsuk amb barca, fins a Narsaq. Des d'aquí vam preparar tot el material per la travessa i finalment ens posarem a navegar ja amb kayak. En la ruta érem 4, Coco i Eloïsa que són Argentins, Yute la guia Danesa i jo un principiant català. Tots aquests dies en la mar m'he sentit especialment relaxat amb la pau que propicia l'entorn i salvatge, ja que, el fet d'anar pescant per menjar i recorrent llocs tant inhòspits dona de si per treure el primitiu que tots duem dins, i també que ens han anat acompanyant tots els dies caribús, foques barbudes i anellades, llebre àrtica, àligues, i guineus àrtiques. En tota la ruta, no he fet més que anar recordant el gran consell que m'ha donat el meu estimat amic Pau, en el que em va escriure el següent:


No deixis de remar. Agafa un ritme. Un ritme inconscient.
El tens. Ara no pensis en el paleig. La teva pala no és res més que el tambor que marca el ritme de tota la imponent orquestra simfònica que actua per a sol aquesta nit. Vull que admiris l'espectacle que tens davant i pensis on et trobes. On ets tú ara mateix. No pensis en que faràs demà. Demà no existeix. Sigues conscient del temps present, on ets “Ara”.
Mira a l'horitzó. Escolta el mar. Sent el fred a la pell. Nota la pala clavar-se a l'aigua.
 Nota el kayak com t'aguanta a la superfície.

Recorda bé aquest moment.

Recorda'l cabró perquè quan tornis volem que ens ho expliquis amb pèls i senyals, volem que se'ns posi la pell de gallina de sentir-te explicar-ho.

Recorda on ets, i no tinguis por de despertar, jo no és més un somni.
Els quatre companents de la ruta, Coco, Yute, Elo i Isma

Per cel·lebrar els meus 22 anys, sopar exquisit i pescat, Truita i bacallans.

Demà em dirigeixo cap el fiord de Tasermiut, on estaré una setmaneta, ja que, hem d'anar a preparar un campament, aquest és el fiord que té les parets més altes de tota Groenlàndia, inclús tenint una de les parets la més gran del món.

Una abraçada a tots.

2 comentaris:

  1. i jo que tenia una cervesa pendent amb tu... però m'ho prendré de forma diferent: esperava una cervesa on m'expliquessis quan marxaves, que portaries a la maleta, quines previsions tenies del viatge, etc.... ara vull veure't quan tornis per a què m'expliquis el que realment interessa de veritat: com ha anat, en què has canviat (perquè tots canviem després d'una experiència d'aquest tipus...) i què hi portes a la maleta de tornada, i no em refereixo al souvenirs XD, em refereixo a què una maleta d'anada va amb roba, coses per a la higiene i alguna que altra tonteria que ens fa sentir com "a casa" però en una maleta de tornada... en una maleta de tornada hi van records i no dels materials, hi va maduresa (molta!) i sobretot hi va una part important de la teva vida. I tot això és el que vull que comparteixis amb mi amb una cervesa per davant.
    T'aviso que no serà fàcil poder compartir tot això... però acostumat-hi perquè t'ho demanaran molt sovint ;)

    Una abraçada AMIC!!! i carpe diem sobretot!

    ResponElimina
  2. Felicitats.
    Gaudeix de tots aquests bons moments, que després ens explicaràs algun dia al refu a tots els que correm per allí.
    Una forta abraçada del teu company d'ermita.

    ResponElimina