A la Descoberta del Planeta

Sortim de Qassiarsuk a primera hora del matí amb la zodíac i ben carregats, amb llits i dues cuines per muntar, matalassos, dues llurtes (tendes mongoles), i una gran tenda. En aquesta aventura anem 8 treballadors, i on l'objectiu és dirigir-nos cap el sur amb la intenció d'anar parant en punts claus, on es muntaran campaments. La primera parada la fem a Narsaq per reposar gasolina, seguim el viatge passant per davant de Qaqortoq sense parar, i finalment fem aturada a un poblet perdut en el no res, Alluitsup paa; aquí ens aturem una horeta en una casa de l'empresa per recuperar energies, i prendre unes tendes que durem més tard a un campament.

Al final del dia arribem a l'illa d'Unartoq, on muntem fins a les 12 de la nit (que és de dia), a l'acabar abans de sopar anem a l'únic lloc del sur de Groenlàndia on hi han aigües termals, banya-nos, relaxa-nos amb l'aigua calenta que ens envolta el cos i l'aire fred que ens alenteix les idees, però tot es compensa amb la vista del fiord i els icebergs que van navegant portats pel vent i les corrents.

A l'endemà ens dirigim cap a Nanortalik, navegant gracies el GPS entre la boira marina. En aquesta ciutat l'empresa té una altra casa que em de equipar amb llits, arreglar una caldera i la cuina, ens passem tot el dia ficats dins la casa. A primera hora del matí del dia següent, sortim cap el fiord més espectacular del sur de Groenlàndia Tasermiut.

Un cop arribem el lloc on muntarem el campament i hem fet el porteig del material, ens trobem que hi han instal·lades dues expedicions, que tenen com a camp base aquest lloc tan fantàstic. Una són una parella de nois Xecs, que han vingut a escalar aquestes parets de fins a 1000 metres, els altres són quatre nois Suecs que han vingut a fer Salt Base (pujar escalant les muntanyes i tirar-se amb paracaigudes). El cert és que quan veig aquests individus la meva ment comença a segregar adrenalina, i no faig més que pensar que m'agradaria poder ser un d'ells però de cop i volta em veig obligat a deixar de pensar amb aquestes coses, ja que, el meu “jefe” em crida per que comencem a muntar les llurtes.

Al final del dia acabem de muntar les llurtes, aleshores em prenc una estona per deixar-me portar per l'entorn que m'envolta. Un front de glaciar que té 1200 metres d'alçada i tot de cims nevats d'uns 1700 metres. De cop i volta, em giro cap a les llurtes que em muntat, un sentiment em comença a punxar la ment, em dono conta que aquell lloc acabava de perdre la seva virginitat, ja que, hi havien dos grans habitacles que em poc temps començarien a tenir passatgers, estava corrompent el paisatge.

A l'endemà, un cop llevats ens dirigim cap el fons d'una vall, rodejats per aquestes majestuoses parets. Ens passem tot el dia caminant. Un cop arribem el campament recollim l'equipatge i tornem amb el bot cap a Nanortalik, durant el trajecte l'Albert, “el jefe”, ens diu que a l'endemà ens podrem llevar a l'hora que vulguem i que ens dona el dia de festa.

El dia de festa el passem per Nanortalik descobrint cada racó de la ciutat, des del supermercat, l'abocador, l'hospital, els bars, el port i poca cosa més, ja que, realment el poble només té això. Ja arribant el vespre, passejant, em trobo que començo a veure molta gent un poc borratxos, el final l'imatge comença a ser trista, i m'adono que aquesta societat realment té un problema amb l'alcohol, que ve donat per la desocupació, i que el Gobern Danès paga a cada habitant 400 euros pel fet de ser Inuits.

El dia següent ens el passem tot navegant cap a Qassiarsuk, durant la navegació no fem més que veure foques, que tímides s'amaguen el soroll de la nostra embarcació.

Reflexió:

Aquell parell de dies per Tasermiut, no vaig poder de parar de pensar que m'hauria agradat poder estar allà amb tots aquells que un estima, i així compartir aquells sentiments que un li fluctuant mentre veu l'espectacle que pot arribar a formar la naturalesa.